Deia el gran Roger Chartier que la història té una tasca triple: convocar el passat, que ja no hi és; mostrar les competències de l’historiador, amo de les fonts; i convèncer el lector. Tota historiografia participa d’una determinada filosofia de la història i d’una manera d’entendre l’escriptura de la història.
‘Benvolgut president, estimat professor’, editat per Francisco Gracia Alonso, constitueix una gran aportació a la historiografia catalana contemporània
Deia el gran Roger Chartier que la història té una tasca triple: convocar el passat, que ja no hi és; mostrar les competències de l’historiador, amo de les fonts; i convèncer el lector. Tota historiografia participa d’una determinada filosofia de la història i d’una manera d’entendre l’escriptura de la història.
Francisco Gracia Alonso fa anys que ens ofereix autèntiques lliçons d’historiografia. Tant si escriu l’arqueòleg com l’historiador, ho fa amb una virtut poc freqüent: la capacitat de contextualitzar allò que explica i d’inscriure-ho en una reflexió més àmplia sobre el passat i el present, l’autèntica utilitat de la història per a la vida. Bona mostra, per citar dos exemples, en són Esclaus a Empúries (Universitat de Barcelona, 2022) o Gobernar el caos. Una historia crítica del Ejército español (Desperta Ferro, 2024).
Benvolgut president, estimat professor constitueix una gran aportació a la historiografia catalana contemporània i a la història cultural i política del país. L’intercanvi epistolar entre Pere Bosch Gimpera i Josep Tarradellas durant la Guerra Civil i el llarg exili republicà, entre 1936 i 1974, permet resseguir afinitats i tensions, esperances i frustracions, estratègies polítiques i culturals del catalanisme després de la derrota del 1939, tant a l’exili exterior com a l’interior.
Gràcies a un documentat estudi introductori, Gracia ofereix les claus perquè el lector entengui la complexitat d’aquell món polític fragmentat i les dificultats de preservar la legitimitat institucional de la Generalitat en absència d’estructures d’autogovern. L’edició transcendeix el simple exercici documental per convertir-se en una interpretació de gran interès sobre la supervivència del catalanisme durant unes dècades especialment adverses. Les cartes revelen una relació de confiança intel·lectual i política entre dos homes que compartien una mateixa preocupació pel futur de Catalunya. Bosch Gimpera, prestigiós arqueòleg i prehistoriador de projecció internacional, esdevé per a Tarradelles —com escriu sovint Bosch Gimpera— un interlocutor privilegiat. L’antic rector de la Universitat de Barcelona i conseller de Justícia de la Generalitat ofereix reflexions lúcides sobre les fractures del catalanisme a l’exili, les polèmiques entorn d’Òmnium Cultural, els Jocs Florals, les relacions amb sectors de l’Església catalana o les disputes personals i polítiques entre exiliats. Les cartes mostren fins a quin punt la política catalana del moment estava marcada per les rivalitats internes, però també per la voluntat compartida de mantenir viva una idea de país.
Tanmateix, més enllà de l’interès polític, el llibre ofereix una valuosa lliçó d’humanitat. Figures que la memòria col·lectiva sovint ha convertit en símbols, en patriotes o traïdors, apareixen aquí en la seva dimensió més personal. Bosch Gimpera i Tarradellas lluiten contra la desunió, però també contra la solitud, la nostàlgia i el desarrelament. Des de França o des de Mèxic, les seves cartes deixen entreveure les ferides íntimes d’una generació obligada a viure lluny de la seva terra i que brega, com indica Bosch Gimpera, amb la falta d’entesa amb paraules tabú i de fervor patriòtic com “Espanya, regió, nació”.
La lectura de l’epistolari és igualment una reflexió sobre la memòria històrica. La sinceritat de les cartes ofereix un grau d’autenticitat difícilment assolible per altres tipus de fonts. Hi trobem dubtes, frustracions i entusiasmes sobre projectes personals i nacionals. Aquesta espontaneïtat converteix el volum en una eina de gran valor per a la història contemporània de Catalunya o el gir biogràfic de la historiografia.
És cert que l’abundància d’episodis vinculats al món de l’exili exigeix certa familiaritat amb el període. Però la qualitat de l’aparat crític permet seguir el fil d’una història que depassa el cas català per connectar amb experiències universals d’exili, resistència i preservació de la identitat imaginada, entre el personalisme de Tarradellas i la sensatesa federalista de Bosch Gimpera.
Aquesta edició rescata una correspondència fonamental que parla de política i d’institucions, però també de lleialtats, decepcions i esperances. Una lectura pertinent en un temps en què les relacions entre memòria, identitat i democràcia continuen ocupant un lloc central en el debat polític del nostre país. Perquè, com va escriure Hannah Arendt, comprendre el passat no significa reconciliar-s’hi ni justificar-lo, sinó afrontar-lo, narrar allò que va succeir, perquè el sentit del passat està perpètuament present i perquè, si el present ha estat modelat pel passat, constantment el recrea, també en la creació i recreació d’una identitat nacional.
Edició i estudi introductori de Francisco Gracia Alonso.
Edicions de la UB
216 pàgines. 18 euros
EL PAÍS
