Un festival com el Grec té tot el sentit del món quan ens regala propostes que serien impossibles de veure en altres circumstàncies. Ja sigui portar des de Berlín el caríssim Ophelia’s got talent de Florentina Holzinger, o produir un muntatge amb dotze intèrprets al diminut Heartbreak Hotel. En la seva breu història, Glengarry Glen Ross havia estat fins ara el més gran que havíem vist en aquesta sala. Ara s’acaba de redoblar l’aposta: a FACTORY (Somni d’una nit d’estiu) apareixen dotze intèrprets en escena. Àlex Rigola ajunta la comèdia estiuenca de William Shakespeare amb el món d’Andy Warhol i The Factory, l’estudi que es va convertir en el símbol de tota una època. Els assistents de l’artista produïen serigrafies sense parar, Warhol capturava instantànies amb la seva Polaroid, Paul Morrissey filmava durant hores el bellíssim Joe Dallessandro i la Velvet Underground rondava per allà. La cosa, òbviament, va durar poc i no va trigar gens a idealitzar-se.
Àlex Rigola ajunta la comèdia estiuenca de William Shakespeare amb el món de l’estudi The Factory. Tot i l’estranyesa de l’invent, la cosa funciona, i molt
Un festival com el Grec té tot el sentit del món quan ens regala propostes que serien impossibles de veure en altres circumstàncies. Ja sigui portar des de Berlín el caríssim Ophelia’s got talent de Florentina Holzinger, o produir un muntatge amb dotze intèrprets al diminut Heartbreak Hotel. En la seva breu història, Glengarry Glen Ross havia estat fins ara el més gran que havíem vist en aquesta sala. Ara s’acaba de redoblar l’aposta: a FACTORY (Somni d’una nit d’estiu) apareixen dotze intèrprets en escena. Àlex Rigola ajunta la comèdia estiuenca de William Shakespeare amb el món d’Andy Warhol i The Factory, l’estudi que es va convertir en el símbol de tota una època. Els assistents de l’artista produïen serigrafies sense parar, Warhol capturava instantànies amb la seva Polaroid, Paul Morrissey filmava durant hores el bellíssim Joe Dallessandro i la Velvet Underground rondava per allà. La cosa, òbviament, va durar poc i no va trigar gens a idealitzar-se.
EL PAÍS
