Confessaré que vaig anar a l’exposició d’Eva Armisén (Saragossa, 1969) amb una doble intenció. Coneixia la seva obra, però no el Reial Cercle Artístic de Barcelona, situat en un antic palauet del barri Gòtic. Hi havia passat per davant milers de vegades i mai hi havia entrat. Fins fa unes setmanes, quan vaig visitar La vida pintada. Faré una segona confessió: mai veig una exposició escoltant música, però aquest cop em vaig deixar els auriculars posats. Diria que sonava Turnstile. Vaig donar una ullada als quadres i la ceràmica de la sala principal, però tenia més curiositat per les entranyes de l’edifici. Escales avall, vaig aturar-me davant d’un collage de dibuixos en petit format: Hacer y deshacer, Protegerme, Tirarme de cabeza, Frágil… Hi apareixia aquella dona-nena tan característica d’Armisén i uns cors vermells. Ho vaig trobar dolç, tendre, naïf. Quan ja marxava em va cridar l’atenció una fotografia de l’artista agafant del coll una dona gran asiàtica vestida de neoprè. Estava penjada en una saleta pintada de blau cobalt. En una de les parets hi havia, emmarcats, els originals d’un llibre. Al fons, una pantalla on aquests mateixos dibuixos prenien vida. Vaig acabar asseguda al terra. Em vaig treure els auriculars. Sentia que algú m’estava estirant al fons de l’oceà.
El Reial Cercle Artístic presenta una retrospectiva de l’artista aragonesa, figura molt popular a Corea del Sud, que arriba fins a la Fundació Úniques
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia
El Reial Cercle Artístic presenta una retrospectiva de l’artista aragonesa, figura molt popular a Corea del Sud, que arriba fins a la Fundació Úniques
Confessaré que vaig anar a l’exposició d’Eva Armisén (Saragossa, 1969) amb una doble intenció. Coneixia la seva obra, però no el Reial Cercle Artístic de Barcelona, situat en un antic palauet del barri Gòtic. Hi havia passat per davant milers de vegades i mai hi havia entrat. Fins fa unes setmanes, quan vaig visitar La vida pintada. Faré una segona confessió: mai veig una exposició escoltant música, però aquest cop em vaig deixar els auriculars posats. Diria que sonava Turnstile. Vaig donar una ullada als quadres i la ceràmica de la sala principal, però tenia més curiositat per les entranyes de l’edifici. Escales avall, vaig aturar-me davant d’un collage de dibuixos en petit format: Hacer y deshacer, Protegerme, Tirarme de cabeza, Frágil… Hi apareixia aquella dona-nena tan característica d’Armisén i uns cors vermells. Ho vaig trobar dolç, tendre, naïf. Quan ja marxava em va cridar l’atenció una fotografia de l’artista agafant del coll una dona gran asiàtica vestida de neoprè. Estava penjada en una saleta pintada de blau cobalt. En una de les parets hi havia, emmarcats, els originals d’un llibre. Al fons, una pantalla on aquests mateixos dibuixos prenien vida. Vaig acabar asseguda al terra. Em vaig treure els auriculars. Sentia que algú m’estava estirant al fons de l’oceà.
De la mà d’Armisén vaig submergir-me en el món de les Hanyeo, unes bussejadores a pulmó que recol·lecten marisc a les aigües de les illes coreanes de Jeju i Udo. Aquestes dones del mar professen un respecte reverencial per l’oceà, font de vida i de valors universals. Armisén —una figura molt popular a Corea del Sud— va passar uns mesos convivint amb aquesta comunitat per il·lustrar la història que s’explica a La mare i el mar (2017). Una història que et sacseja en la seva aparent senzillesa i, al mateix temps, en la profunditat del seu missatge. Encara en recordo unes frases: “Oblida la cobdícia sota l’aigua. Busseja mentre els teus pulmons t’ho permetin i, llavors, torna”. Em van fer sentir una emoció genuïna. Des de la dolçor i des de la tendresa d’una àvia que parla a la seva neta, però també des de l’honestedat d’una artista que sap transmetre instants, mirades i sensacions que de tan quotidianes passen desapercebudes, que de tan domèstiques poques vegades tenen cabuda —almenys d’una manera tan simple i directa— en el relat artístic dominant. Vaig mirar una vegada més el conte-documental i vaig tornar a la sala principal. Ara, amb molta més curiositat per l’univers d’Armisén que pels arcs de pedra.
A La vida pintada es barreja obra dels darrers anys amb obra recent. En alguns d’aquests quadres, Armisén ha insinuat la trama urbana de Barcelona, la ciutat que l’ha vist créixer com a artista de recorregut internacional. Els seus llenços sempre són amables: hi ha cors que bateguen, emocions ben trenades i moltes flors, un altre element recurrent. Ho comprovo uns minuts més tard, palplantada davant la Fundació Úniques. Aquesta galeria, centrada en dones artistes vinculades als Països Catalans, acaba d’inaugurar La Finestra, un aparador que es gaudeix a peu de carrer. Fins a finals de febrer l’ocuparà Amar, un quadre en gran format d’Armisén, una altra nena-dona envoltada de flors, una explosió de vida i color. Amb aquesta iniciativa volen que l’art custodiat en galeries i museus fugi dels espais que el legitimen i que qualsevol vianant pugui gaudir-ne. Potser perquè quan gaudeixes vols conèixer més, i només quan coneixes, i t’emociones, pots arribar a estimar.
La vida pintada. Eva Armisén. Reial Cercle Artístic. Barcelona. Fins al 19 d’abril
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Añadir usuarioContinuar leyendo aquí
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
Flecha
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos
Arxivat A
EL PAÍS
