David Costa: “Som uns malabaristes de la veu i del teatre físic”

Aquesta és la història de com un grup de cant semiprofessional de Banyoles va arribar a fer una temporada de tres mesos en un teatre de París, després de passar pel Festival d’Avinyó, i una gira de cinc anys amb centenars de bolos per Catalunya, Espanya i Europa. Tot, gràcies a la idea que el dramaturg i director Jordi Purtí va tenir el 2010 quan els va anar a trobar: què passaria si es traiessin de context alguns dels passatges d’òpera més famosos de la història i es convertissin en escenes quotidianes un punt surrealistes? Què passaria si les àries, les obertures i els cors de Verdi, Rossini, Bellini o Mozart sonessin només a cappella amb les veus d’uns cantants que, a més, farien d’actors tirant de gags i utilitzant l’humor gestual? El resultat va ser Operetta, un petit èxit internacional del teatre català que ara la companyia Cor de Teatre ha reestrenat. Es podrà veure del 8 al 20 de juliol al Teatre Condal de Barcelona.

Catorze anys després del primer Operetta, i a les portes de les dues setmanes de funcions que faran aquest juliol al Teatre Condal de Barcelona, conversem amb el director musical i fundador de Cor de Teatre, David Costa. “No n’esperàvem res. Érem un grup d’amics que tenia ganes de cantar i fer teatre, sempre a cappella perquè ens agrada la polifonia vocal i ens sentim músics. Molts venim de la docència: hi ha professors d’escoles de música, escoles de primària i instituts. Sobrevivim amb diferents feines, però tenim una estructura totalment sòlida que ens ha permès produir espectacles durant més de 25 anys”. De fet, mentre tornen a girar Operetta acaben de presentar al Festival (a)phònica de Banyoles l’espectacle familiar Sons a l’aire.

Malabaristes de la veu

Costa defineix la seva formació com a “malabaristes de la veu i del teatre físic”. Una de les escenes emblemàtiques de l’obra és la dels corredors del Tour de França: “Això és molt difícil de fer. És un concertant a sis veus on ho fem tot, la polifonia, els solos i els instruments. I t’estàs movent tota l’estona (simulen que van en bicicleta) i cansa molt. Podríem dir que a l’obra hi ha tres partitures, l’escènica, la musical i la de respiracions, està tot tramat. Quan cantem els instruments fem servir onomatopeies… dara-dara-dan, pa-pa-pa-parapa-pa-pa… és el que en diem el coixí harmònic. I tot ho fem sense anar microfonats, només amb tres micròfons d’ambient”.

De les moltes anècdotes de la gira interancional d‘Operetta, David Costa destaca la mena de reality que van viure al Festival d’Avinyó: “ens vam allotjar a un chateau (castell). Quan vam actuar al Liceu ens van descobrir uns productors francesos que després han anat produïnt altres espectacles nostres. Ens van dir que aniríem a Avinyó, i jo només els vaig posar com a condició que hi poguéssim anar els 20 membres del cor amb les nostres famíles perquè era el mes de juliol. I ens van allotjar en aquest castell que tenia a fora unes dutxes on ens dutxàvem despullats i, al costat, un camp de patates amb el pagès que ens veia des del tractor i cada vegada s’acostava més. A més, com que era una finca vella ens van posar uns lavabos secs a fora perquè a dins no hi podíem defecar tots junts”.

Preguntat sobre com va rebre el públic tradicional d’òpera, els puristes, un espectacle que sacsejava el gènere, Costa diu que “molt bé. Per exemple, la soprano Ainoha Arteta ens va venir a veure una nit al Teatre Nacional i ens va dir que li havia encantat, ens va esperar i fins i tot em va enviar un mail d’agraïment”. El director de Cor de Teatre conclou: “És molt difícil explicar amb paraules l’espectacle, només us puc dir que qui entra al teatre a descobrir-nos se n’enamora i acaba dempeus aplaudint. I si hem tornat, ho hem fet perquè el públic ens ho demanava”.

Podeu escoltar en aquest enllaç aquesta entrevista, emesa al Tot és comèdia de la cadena SER.

Seguir leyendo

 Cor de Teatre reestrenen el seu èxit internacional ‘Operetta’  

teatre

Cor de Teatre reestrenen el seu èxit internacional ‘Operetta’

Aquesta és la història de com un grup de cant semiprofessional de Banyoles va arribar a fer una temporada de tres mesos en un teatre de París, després de passar pel Festival d’Avinyó, i una gira de cinc anys amb centenars de bolos per Catalunya, Espanya i Europa. Tot, gràcies a la idea que el dramaturg i director Jordi Purtí va tenir el 2010 quan els va anar a trobar: què passaria si es traiessin de context alguns dels passatges d’òpera més famosos de la història i es convertissin en escenes quotidianes un punt surrealistes? Què passaria si les àries, les obertures i els cors de Verdi, Rossini, Bellini o Mozart sonessin només a cappella amb les veus d’uns cantants que, a més, farien d’actors tirant de gags i utilitzant l’humor gestual? El resultat va ser Operetta, un petit èxit internacional del teatre català que ara la companyia Cor de Teatre ha reestrenat. Es podrà veure del 8 al 20 de juliol al Teatre Condal de Barcelona.

Catorze anys després del primer Operetta, i a les portes de les dues setmanes de funcions que faran aquest juliol al Teatre Condal de Barcelona, conversem amb el director musical i fundador de Cor de Teatre, David Costa. “No n’esperàvem res. Érem un grup d’amics que tenia ganes de cantar i fer teatre, sempre a cappella perquè ens agrada la polifonia vocal i ens sentim músics. Molts venim de la docència: hi ha professors d’escoles de música, escoles de primària i instituts. Sobrevivim amb diferents feines, però tenim una estructura totalment sòlida que ens ha permès produir espectacles durant més de 25 anys”. De fet, mentre tornen a girar Operetta acaben de presentar al Festival (a)phònica de Banyoles l’espectacle familiar Sons a l’aire.

Malabaristes de la veu

Costa defineix la seva formació com a “malabaristes de la veu i del teatre físic”. Una de les escenes emblemàtiques de l’obra és la dels corredors del Tour de França: “Això és molt difícil de fer. És un concertant a sis veus on ho fem tot, la polifonia, els solos i els instruments. I t’estàs movent tota l’estona (simulen que van en bicicleta) i cansa molt. Podríem dir que a l’obra hi ha tres partitures, l’escènica, la musical i la de respiracions, està tot tramat. Quan cantem els instruments fem servir onomatopeies… dara-dara-dan, pa-pa-pa-parapa-pa-pa… és el que en diem el coixí harmònic. I tot ho fem sense anar microfonats, només amb tres micròfons d’ambient”.

De les moltes anècdotes de la gira interancional d‘Operetta, David Costa destaca la mena de reality que van viure al Festival d’Avinyó: “ens vam allotjar a un chateau (castell). Quan vam actuar al Liceu ens van descobrir uns productors francesos que després han anat produïnt altres espectacles nostres. Ens van dir que aniríem a Avinyó, i jo només els vaig posar com a condició que hi poguéssim anar els 20 membres del cor amb les nostres famíles perquè era el mes de juliol. I ens van allotjar en aquest castell que tenia a fora unes dutxes on ens dutxàvem despullats i, al costat, un camp de patates amb el pagès que ens veia des del tractor i cada vegada s’acostava més. A més, com que era una finca vella ens van posar uns lavabos secs a fora perquè a dins no hi podíem defecar tots junts”.

Preguntat sobre com va rebre el públic tradicional d’òpera, els puristes, un espectacle que sacsejava el gènere, Costa diu que “molt bé. Per exemple, la soprano Ainoha Arteta ens va venir a veure una nit al Teatre Nacional i ens va dir que li havia encantat, ens va esperar i fins i tot em va enviar un mail d’agraïment”. El director de Cor de Teatre conclou: “És molt difícil explicar amb paraules l’espectacle, només us puc dir que qui entra al teatre a descobrir-nos se n’enamora i acaba dempeus aplaudint. I si hem tornat, ho hem fet perquè el públic ens ho demanava”.

Podeu escoltar en aquest enllaç aquesta entrevista, emesa al Tot és comèdia de la cadena SER.

Más información

 EL PAÍS