La temporada que ve, 2027-2028, el TNC comptarà amb una companyia estable formada per 12 actors i actrius menors de 35 anys. El titular és bonic, a banda de ser un detall important del que serà el mandat de Josep Maria Mestres al capdavant de l’equipament teatral més gran del país. Però no és cap novetat. Perquè això de la companyia del TNC ve de lluny.
El complex és convertir la companyia en tan imprescindible que cap contingència pugui esborrar-la del mapa sense que ningú plori, com ha passat fins ara
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado
El complex és convertir la companyia en tan imprescindible que cap contingència pugui esborrar-la del mapa sense que ningú plori, com ha passat fins ara
La temporada que ve, 2027-2028, el TNC comptarà amb una companyia estable formada per 12 actors i actrius menors de 35 anys. El titular és bonic, a banda de ser un detall important del que serà el mandat de Josep Maria Mestres al capdavant de l’equipament teatral més gran del país. Però no és cap novetat. Perquè això de la companyia del TNC ve de lluny.
El fundador del TNC, Josep Maria Flotats, criat a la Comédie Française, ja va voler inaugurar l’edifici de les Glòries amb una troupe estable d’intèrprets després de mantenir, amb ajuda econòmica de la Generalitat, la Companyia Flotats al Poliorama (1983-1993). La Companyia TNC va durar el que va durar el gran actor i director al capdavant de la institució. És a dir, poc: un paper. Més d’una dècada més tard, el 2009, Sergi Belbel va recuperar el projecte a petita escala, amb nou actors i actrius que tenien la missió d’aixecar els nous textos de dramatúrgia catalana englobats en el projecte T6. Va ser la companyia T6, que es va extingir el 2013 amb l’entrada de Xavier Albertí i una crisi econòmica que va fer que gairebé tot s’esfondrés.
Ara Mestres hi torna, amb una idea que s’assembla molt al que va ser La Kompanyia Lliure, creada per Lluís Pasqual al seu teatre el 2013 i que, en un primer moment, comptava amb noms com Pol López, Laura Aubert, Javier Beltrán, Mima Riera, Paula Blanco i David Verdaguer. La marxa de Pasqual del Lliure (2018) va deixar la segona fornada (Joan Amargós, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Maria Rodríguez, Joan Solé i Júlia Truyol) a l’estacada.
El problema és de fons, i ens hauríem de preguntar si el teatre català necessita una companyia oficial. Potser sí. Més enllà de l’orgull i de voler ser com els altres, els països del nostre entorn en tenen. Sense anar gaire lluny, a Madrid, la Compañía Nacional de Teatro Clásico en té dues, la sènior i La Joven, formada també per 12 actors i actrius joves. Les coneixem poc, aquestes, ja que rares vegades venen, tot i que estan finançades pel Ministeri de Cultura espanyol. Són, per tant, irrellevants? Nord enllà no ho són gens: molts dels espectacles internacionals de primer nivell que ens visiten estan fets per companyies oficials, com la de l’International Theatre d’Amsterdam o la de la Schaubühne de Berlín. Són conjunts d’intèrprets especialment dissenyats per anar de gira.
Tots amb anys d’experiència i elencs llargs i treballats. I aquí rau el problema que sempre hem patit: la curta vigència dels projectes engegats a casa nostra. La Kompanyia, amb cinc anys de longevitat, és la que més ha durat en els últims trenta. L’anterior companyia del Lliure, capitanejada per Àlex Rigola, tampoc va superar el lustre. Mestres té un repte majúscul. Perquè crear una companyia oficial sembla fàcil, però el complex és convertir-la en tan imprescindible que cap contingència pugui esborrar-la del mapa sense que ningú plori, com ha passat fins ara.
Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos
Arxivat A
EL PAÍS
